Tot i que m’estimaven molt, els meus pares no van recolzar el meu desig de voler fer la carrera de Belles Arts. La seva preocupació paternal i el meu passotisme adolescent, van fer que la meva vida professional no tingués mai res a veure amb l’art en general. No obstant, durant els meus moments ociosos, li vaig dedicar molt de temps en diferents gèneres fins que Jorge i jo ens vàrem trobar. La trobada va ser “casual” però també inoblidable! Després de 4 anys en parelleta he decidit treure-li al carrer. Passi el que passi, Jorge i jo ja som inseparables. El fet d’haver-ho pogut trobar és de per si mateix meravellós.

“Passejant a Jorge” neix del reciclatge de caixes de cartró, paper de diari i molta cola. Cada obra és evidentment única . Per Isabelle, decorar, no és només arreglar un espai perquè sigui còmode i pràctic. Decorar és també poder mirar un objecte i somriure perquè ens fa feliç que estigui aquí, amb nosaltres, dia després de dia. Creacions diferents per a gent i espais diferents.

“Felicitat no és fer el que un vol sinó estimar el que un fa.”
Jean Paul Sartre