L’acte d’inauguració tindrà lloc dissabte 29 de juny de 2019, a las 18,30h.

L’Exposició de pintura d’Alfredo Zarazaga «Retrats d’Habitants del Corral» és la metàfora d’un problema global des d’un punt de vista local.

Exposició:

Del 29 de juny al 21 de juliol, 2019 – artAmore Sitges

Obert de dimarts a diumenge 10.30h a 14h i de 17h a 20.30h

C/ de les Parellades 57 – 08870 Sitges

info@artamoresitges.com – www.artamoresitges.com

Alfredo viu devant del cordó dunar de Chipiona, que és l’única cosa que li separa d’una de les platges amb corrals de pesca que encara queden en la costa de Cadis, banyada per l’Atlàntic.

Alfredo ens presenta retrats dels habitants del corral, petits éssers que dia a dia van desapareixent, a causa del mal ús que fem del planeta. Gambetes, crancs, etc. que observa detingudament i sobre paper de gravat, amb la seva pintura, els hi dóna una textura d’aigua.

Amb aquests retrats Alfredo vol donar la importància que mereix tot ser marí, que per molt petitó que sigui, és part d’aquest TOT del qual tots hi formem part. Representen el vestigi de la riquesa natural i de subsistència que van ser els corrals.

El seu treball, sempre projecta un mateix concepte: “Pertanyem a un TOT”. Aquest concepte analitzat, és el resultat de la seva marxa, utilitzant diferents materials i suports (escultura, pintura, dibuixos i gravats) i treballant materials reciclats, que li permeten reutilitzar una cosa ja rebutjada i donar-li una segona oportunitat, convertir-ho en un “objecte” únic i amb un sentit diferent a la seva “vida” anterior.

Alfredo ens diu:

“Crec que ens donem poques segones oportunitats. Treballant materials reciclats em permet reutilitzar una cosa ja rebutjada i donar-li una segona oportunitat, convertir-ho en un “objecte” únic i amb un sentit diferent a la seva “vida” anterior.
Al mateix temps aborda el tema de la superproducció, l’excés de consum. L’usar i tirar que estem vivint, acabant amb els recursos naturals del Planeta i generant tones d’escombraries cada dia. Pensar que això no afectarà la Humanitat per complet, és un error que ja estem pagant.
Estudiar el material, la seva naturalesa, facultats físiques, límits, la sensació que transmet, sí que sé d’on va venir o a què va pertànyer, genera un diàleg que es converteix gairebé en un joc. Un joc de recerca, de trobada i desacord, de sorpresa i recel, fins a arribar al “objecte” al punt just, ni més ni menys. Veure com ja no necessita de mi per a “funcionar” per si mateix, és molt gratificant.”